Centre d'Innovació i Emprenedoria

Article de Gian-Lluís Ribechini Creus. 05-11-2010

Per què a Espanya es patenta tan poc?

L'any 2009 l'Oficina Europea de Patents (EPO) rebia des d'Espanya 1258 sol·licituds de patent, mentrestant en el mateix període des d'Alemanya es demanaven 25.107.

A què es deu aquesta diferència? En la meva opinió el factor determinant és la legislació de patents en ambdós països. Així a Espanya la gran majoria de les invencions laborals realitzades pels empleats no els suposen cap dret a remuneració complementària, en canvi, a Alemanya hi ha l'anomenada Arbeitnehmererfindergesetz (Llei d'Invencions d'Empleat) o ArbEG. Aquesta llei reconeix als empleats un dret a rebre una compensació econòmica, en totes les invencions laborals. Els drets reconeguts per la ArbEG abasten un marc temporal que inclou com a mínim el període d'explotació de la patent (20 anys) i fins i tot es pot ampliar després de la caducitat d'aquesta; també es regulen els drets dels empleats en els casos d'insolvència empresarial en què es produeixi la venda de les patents. Aquests drets es mantenen encara que hi hagi un cessament de la relació laboral. Per al càlcul de la remuneració complementària s'utilitzen les anomenades "Vergütungsrichtlinien für Arbeitnehmererfindungen" (Directrius per a la remuneració de les invencions dels empleats en l'ocupació privat). Aquestes directrius inclouen no només les invencions laborals, sinó també els models d'utilitat i, fins i tot, els suggeriments de millores tècniques que no siguin registrables. La situació a Alemanya és emblemàtica i fins ara única en la seva amplitud, però ja s'estan produint en altres països canvis en la mateixa direcció. Així el passat mes de juny es va presentar una moció al Parlament francès per modificar la seva actual legislació. Els canvis proposats inclouen: que els drets del pagament de la remuneració addicional s'estableixin i paguin anualment, fins i tot quan l'empleat deixi l'empresa, i que prescriguin als cinc anys després de caducada la patent (atès que les patents caduquen als 20 anys un empleat podria arribar a cobrar una remuneració addicional durant 25 anys el que podria convertir- se en un complement molt interessant a la seva pensió).

Es podria argumentar que l'aprovació d'una llei d'aquest estil suposaria una deslocalització dels centres de R + D + I establerts a Espanya, que es traslladarien per exemple a la Xina. Doncs en aquest cas es trobarien amb el fet que des del febrer de 2010 la llei xinesa de patents reconeix als empleats "una remuneració raonable de no menys de 2% del beneficidesprés d'impostos generat per l'aplicació de la patent i el 10% de les llicències. (Si finalment l'empresa Chery s’instal·la a Catalunya recomano als futurs empleats que demanin les condicions dels seus homòlegs xinesos)

Sóc conscient que l'aplicació a Espanya d'una legislació semblant a l'alemanya suposaria un canvi en el paradigma de les relacions empleat-empresa però no es pot continuar pensant que la aportació al benefici a l'empresa dels empleats amb la seva actuació professional en l'aplicació del coneixement no s’ha de retribuir en proporció al que suposa, sinó que el sou ja és suficient. Si es vol que hi hagi innovació tots hi han de guanyar.

Finalment, les implicacions econòmiques de la diferent legislació també s'observen en les dades de les Balances Comercials, així en l'any 2009 els ingressos per "royalties i rendes de la propietat immaterial" (ingressos per drets d'explotació de patents, marques, models i invents) van suposar de l'ordre de 700 milions d'euros per a Espanya i de 9.900 per a Alemanya (dades Eurostat).

Un efecte col·lateral no menyspreable en els ingressos per la recaptació del IRPF. Així amb els ingressos per llicències d'Alemanya i el 10% que concedeix la Xina es podria obtenir una recaptació de l'ordre de 400 milions, a la qual caldria sumar la considerablement superior que correspondria als ingressos per les remuneracions complementàries conseqüència de la comercialització de les innovacions en el mercat. I Catalunya amb la seva històrica aportació a la innovació seria una de les més beneficiades.

Crec que a Espanya, donat que l’Estatut d’autonomia de Catalunya en l’article 155 nomès dona a la Generalitat competència executiva i no legislativa, s’hauria de desenvolupar una Llei de Patents de l'Empleat perquè el tòpic "Que inventin ells" es converteixi en "Si inventem, hi guanyem tots".

 

 

Gian-Lluís Ribechini Creus

Enginyer Industrial

innoginyer@gianlluisribechini.com